Castells

Això de fer castells humans és una tradició molt catalana. A mi, la veritat, em faria una mica de cosa pujar allà dalt. Sembla estrany que no hi hagi accidents greus, com aquella nena que va morir no fa gaire, més sovint, oi? Arrel d' aquella mort ara les anxanetes i els acotxadors estan obligats/ades a dur casc, mesura que uns consideren innecessària, i altres insuficient.
Primer de tot, un casteller és cadascun dels homes, les dones, els nois i les noies que fan els castells. Les parts d' aquests castells humans són de base cap a dalt:

• La pinya. El munt de gent que sosté la base.
• El folre. Damunt de la pinya, actuen de contrafort.
• Les manilles. Estan situats sobre el folre, al nivell dels terços, i ajuden a subjectar als quarts.
• El pilar. La figura formada per un sol xiquet a cada nivell.

Llengües fora del nostre petit país

Anem a parlar una mica sobre les llengües dels estats veïns:
A França no és que tinguin pocs idiomes, és que per als que només parlen francès, doncs només existeix aquesta llengüa. L' Hexàgon és un dels pocs Estats europeus que es nega a signar la Carta europea de les llengües minoritàries. Els parlants del català, el bretó, el cors, l' occità, el basc i l' alsacià no ho tenen d' allò que se'n diu molt fàcil per a rebre una educació en alguna d' aquestes llengües: en les escoles i instituts públics tan sols hi ha la opció d' aprendre'n alguna com a segona llengua optativa, i només institucions privades les utilitzen com a llengües vehiculars.
A Espanya també hi ha polèmica sobre els idiomes. Però millor no començar amb el tema. Massa opinions i massa manipulació política. El que és veritat és que la llengua més parlada és l' espanyol, o castellà, trobo que el segon nom el defineix millor. I després hi ha el català, amb les seves variants de València i les Illes Balears, el gallec, que es parla a Galícia i a zones de Lleó i Zamora, l' euskera, al País Vasc i a Navarra, i l' occità que es parla a la Vall d' Aran, és a dir, l' aranés. A més, també hi ha el caló, l' idioma dels gitanos.
Com a curiositat dic que a l' entrada d' Espanya a la Viquipèdia (versió catalana) no hi ha cap capítol sobre "Llengües". Pff...
I a Itàlia resulta que s' hi parla italià des de no fa gaire. A l' any 1861 només el parlava un 3% de la població. A partir de la reunificació italiana es va establir l' italià, encara que no va ser completament difós fins al 1960. Els grups de parla minoritària són petits. El més notori és l' alemany (ells en diuen "tedesco") al sud de Tirol, i l' eslau al voltant de Trieste. Però també hi ha altres idiomes "parcialment" oficials, com el francès a la Vall d' Aosta, i el sard, el català, el friülès i el ladi a les muntanyes Dolomites. I moltes més.

L' esperanto

L' esperanto és una llengua "artificial" (com el Klingon d' Star Trek, però amb finalitats més serioses) creada pel metge polonès Ludwik Lejzer Zamenhof. La seva idea era idear una llengua mitjançant la qual es poguessin comunicar persones que parlessin diferents llengües. Va treballar-hi durant una dècada, i el 1887 va publicar el seu projecte en el llibre anomenat Lingvo Internacia (Llengua Internacional), sota el pseudònim de Doktoro Esperanto ("Doctor Esperançat", "Doctor que espera"), d' on prové el nom que després es va donar a la nova llengua.
Com a llengua, l' esperanto té una estructura aglutinant. El vocabulari conté paraules de diferents idiomes, la majoria europeus, però també d' altres internacionals, com el japonès. L' alfabet que utilitza és una versió modificada de l' alfabet llatí, que inclou sis lletres amb un diacrític (ĉ, ĝ, ĥ, ĵ, ŝ i ŭ) i n' exclou quatre (q, w, x i y) que només s' utilitzen en noms estrangers no assimilats.
Cap país ha adoptat l' esperanto com a llengua oficial, però s' estima que l' utilitzen unes 2.000.000 persones per comunicar-se internacionalment, i es pot estudiar en alguns estats.

P.S.: Si fos per mi hauria publicat això ahir. Però Internet no para de deixar-me a l' estacada quan menys oportú és, així que només vaig poder publicar el tema de les Llengües ahir a les tantes de la nit, i estic aprofitant que en aquest moment això funciona per escriure.

Llengües

A Catalunya es parlen més de 200 llengües diferents a més del català i del castellà. A Palau també s' hi parlen unes quantes, i a falta d' estadístiques, podem suposar més o menys quines són: el català, per suposat, encara que al nostre poble no sigui especialment popular, el castellà, el que més es fa servir per a comunicar-se aquí, o això sembla; l' anglès, que es fa servir més que res per a negocis i per entendre's amb parlants d' altres llengües, ja que d' immigrants anglesos o americans no n' hi ha gaires aquí. Parlant d' immigrants, arrel d' ells aquí es parlen també llengües tan diverses com l' àrab, el polonès, el xinès el romanès, l' ucrainès... O dialectes del castellà provinents de sudamèrica.
En conjunt, segur que al nostre poble s' hi parlen més llengües de les que ens pensem. Potser hauríem de tenir-les més en compte, no?

Prooou!!!

Quin dels dos és millor?
En tot cas, millor a càmera ràpida!!