Texts predictius

Uns vint milions d'euros és el que espera recaptar el Gremi de Llibreters de Barcelona al llarg de la Diada de Sant Jordi d'aquest dimecres. La jornada, que passa per ser la de més venda de l'any, es clourà amb un percentatge d'entre un 8 i un 10% del total de les vendes anuals de les llibreries, segons la previsió del gremi. Aquestes xifres estan condicionades com sempre a la meteorologia i enguany també a la coincidència de la jornada amb el partit d'anada de les semifinals de la Champions entre el F.C. Barcelona i el Manchester United. La incidència que aquest partit pugui tenir entre els compradors pot ser decisivia de cara a les xifres finals, en opinió del secretari tècnic del Gremi de Llibreters de Barcelona i Catalunya, Eduard Garrell. A tot Catalunya es muntaran uns 400 punts de venda de llibres, la meitat dels quals es concentraran a Barcelona.

Aquest text és d' abans de Sant Jordi, parlant de les previsions sobre el que es vendria aquell dia. Es nota que és predictiu perquè utilitza perífrasis de possibilitat, expressions en condicional, futur, i en mode subjuntiu, i locucions de provabilitat.

Paraules atemporals

Sinònims:

• Vessant - cantó
• Moderades - contingudes
• Restringint - prohibint
• Acusat - fort
• Cotes - alçades
• Maror - moviment

De la mar més tranquila -> mar plana, mar arrissada, marejol, maror, forta maror, maregassa, mar brava, mar desfeta, mar molt alta, mar enorme <- a la més moguda

Expressions marines

• Mar de fons: agitació procedent d' alta mar i que romp la costa.
• Mala maror: mal humor.
  
• Tirar a mar: llençar a les escombraries.
  
• Fer-se a la mar: sortir d' un port en una embarcació, dirigint-se a alta mar.
  
• No trobar aigua a mar: no trobar allò que és molt fàcil de trobar.
  
• Mar de llamp: gran agitació de la mar, de manera sobtada.
  

Sociolingüística

La diglòssia és el que passa quan en un mateix lloc hi ha dues llengües, una d' elles més ben considerada que l' altra. Aquesta última acostuma a haver sigut minoritzada, és a dir, anteriorment tenia més parlants, però degut a la preponderància de l' altra, n' ha anat perdent. Els que parlen aquesta llengua minoritària, al ser menys, tenen tres possibilitats: passar-se a l' altra, utilitzar les dues segons l' ocasió (bilingüisme), o intentar utilitzar només la pròpia. Habitualment, quan aquests últims intenten normalitzar la seva llengua, o sigui, desenvolupar-la en els àmbits en que s' utilitza l' altra, es produeixen conflictes lingüístics. Us sona?

Castells

Això de fer castells humans és una tradició molt catalana. A mi, la veritat, em faria una mica de cosa pujar allà dalt. Sembla estrany que no hi hagi accidents greus, com aquella nena que va morir no fa gaire, més sovint, oi? Arrel d' aquella mort ara les anxanetes i els acotxadors estan obligats/ades a dur casc, mesura que uns consideren innecessària, i altres insuficient.
Primer de tot, un casteller és cadascun dels homes, les dones, els nois i les noies que fan els castells. Les parts d' aquests castells humans són de base cap a dalt:

• La pinya. El munt de gent que sosté la base.
• El folre. Damunt de la pinya, actuen de contrafort.
• Les manilles. Estan situats sobre el folre, al nivell dels terços, i ajuden a subjectar als quarts.
• El pilar. La figura formada per un sol xiquet a cada nivell.

Llengües fora del nostre petit país

Anem a parlar una mica sobre les llengües dels estats veïns:
A França no és que tinguin pocs idiomes, és que per als que només parlen francès, doncs només existeix aquesta llengüa. L' Hexàgon és un dels pocs Estats europeus que es nega a signar la Carta europea de les llengües minoritàries. Els parlants del català, el bretó, el cors, l' occità, el basc i l' alsacià no ho tenen d' allò que se'n diu molt fàcil per a rebre una educació en alguna d' aquestes llengües: en les escoles i instituts públics tan sols hi ha la opció d' aprendre'n alguna com a segona llengua optativa, i només institucions privades les utilitzen com a llengües vehiculars.
A Espanya també hi ha polèmica sobre els idiomes. Però millor no començar amb el tema. Massa opinions i massa manipulació política. El que és veritat és que la llengua més parlada és l' espanyol, o castellà, trobo que el segon nom el defineix millor. I després hi ha el català, amb les seves variants de València i les Illes Balears, el gallec, que es parla a Galícia i a zones de Lleó i Zamora, l' euskera, al País Vasc i a Navarra, i l' occità que es parla a la Vall d' Aran, és a dir, l' aranés. A més, també hi ha el caló, l' idioma dels gitanos.
Com a curiositat dic que a l' entrada d' Espanya a la Viquipèdia (versió catalana) no hi ha cap capítol sobre "Llengües". Pff...
I a Itàlia resulta que s' hi parla italià des de no fa gaire. A l' any 1861 només el parlava un 3% de la població. A partir de la reunificació italiana es va establir l' italià, encara que no va ser completament difós fins al 1960. Els grups de parla minoritària són petits. El més notori és l' alemany (ells en diuen "tedesco") al sud de Tirol, i l' eslau al voltant de Trieste. Però també hi ha altres idiomes "parcialment" oficials, com el francès a la Vall d' Aosta, i el sard, el català, el friülès i el ladi a les muntanyes Dolomites. I moltes més.