Escriptors del perÍode de la literatura catalana moderna

• Joan Ramis: Neoclassicisme, 1746-1819, Lucrècia, Arminda, Constància, Rosaura o el més constant amor, poesia i teatre.

• Rector de Vallfogona: 1582-1623, A una hermosa dama de cabell negre que se pentinava en un terrat ab una pinta de marfil, Dècimes d'un galan a les llàgrimes d'una dama, El Sermó, poesia, teatre i prosa

• Joan Timoneda: 1518-1583, Flor de enamorados, Sarao, Ternario espiritual, El Sobremesa, poesia i teatre

• Baró de Maldà: Barroc, 1746-1819, Calaix de sastre, prosa

• Cristòfor Despuig: Renaixement, 1510-1574, Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, Llibre de les grandeses de Tarragona, Discursos históricos de la fundación y nombre de la ciudad de Barcelona, prosa
  

Pensa persuasivament

Aranyes mortes, arbres aparcats...

...i textos persuasius. Són entretinguts de veure, la veritat. Per això són persuasius, i per això són anuncis.
El primer demostra poca sensibilitat cap als fans d' Spiderman, ja que mostra un braç pressumptament d' aquest superheroi (a no ser que es tracti del preciat braç de bateria del nostre estimat Dominic Howard, l' Spiderdom...) a terra, com si estigués sense coneixement, o potser alguna cosa més greu, com ens porta a pensar l' eslògan "No hay insecto que se resista" acompanyat per unes fotografies d' sprays mata-insectes. Pobre Spiderman, ara resulta que no és més que una aranya...
El segon consisteix en la fotografia d' una vorera, on hi ha pintat un aparcament... Bastant torçat, i amb un arbre al mig. Hi ha una especificació de per a qui és la plaça de pàrquing: "reserved for drunk drivers", és a dir, "reservat per a conductors beguts". Que s' emportaran el pobre innocent arbre si intenten aparcar aquí (i l' encerten).

Texts predictius

Uns vint milions d'euros és el que espera recaptar el Gremi de Llibreters de Barcelona al llarg de la Diada de Sant Jordi d'aquest dimecres. La jornada, que passa per ser la de més venda de l'any, es clourà amb un percentatge d'entre un 8 i un 10% del total de les vendes anuals de les llibreries, segons la previsió del gremi. Aquestes xifres estan condicionades com sempre a la meteorologia i enguany també a la coincidència de la jornada amb el partit d'anada de les semifinals de la Champions entre el F.C. Barcelona i el Manchester United. La incidència que aquest partit pugui tenir entre els compradors pot ser decisivia de cara a les xifres finals, en opinió del secretari tècnic del Gremi de Llibreters de Barcelona i Catalunya, Eduard Garrell. A tot Catalunya es muntaran uns 400 punts de venda de llibres, la meitat dels quals es concentraran a Barcelona.

Aquest text és d' abans de Sant Jordi, parlant de les previsions sobre el que es vendria aquell dia. Es nota que és predictiu perquè utilitza perífrasis de possibilitat, expressions en condicional, futur, i en mode subjuntiu, i locucions de provabilitat.

Paraules atemporals

Sinònims:

• Vessant - cantó
• Moderades - contingudes
• Restringint - prohibint
• Acusat - fort
• Cotes - alçades
• Maror - moviment

De la mar més tranquila -> mar plana, mar arrissada, marejol, maror, forta maror, maregassa, mar brava, mar desfeta, mar molt alta, mar enorme <- a la més moguda

Expressions marines

• Mar de fons: agitació procedent d' alta mar i que romp la costa.
• Mala maror: mal humor.
  
• Tirar a mar: llençar a les escombraries.
  
• Fer-se a la mar: sortir d' un port en una embarcació, dirigint-se a alta mar.
  
• No trobar aigua a mar: no trobar allò que és molt fàcil de trobar.
  
• Mar de llamp: gran agitació de la mar, de manera sobtada.
  

Sociolingüística

La diglòssia és el que passa quan en un mateix lloc hi ha dues llengües, una d' elles més ben considerada que l' altra. Aquesta última acostuma a haver sigut minoritzada, és a dir, anteriorment tenia més parlants, però degut a la preponderància de l' altra, n' ha anat perdent. Els que parlen aquesta llengua minoritària, al ser menys, tenen tres possibilitats: passar-se a l' altra, utilitzar les dues segons l' ocasió (bilingüisme), o intentar utilitzar només la pròpia. Habitualment, quan aquests últims intenten normalitzar la seva llengua, o sigui, desenvolupar-la en els àmbits en que s' utilitza l' altra, es produeixen conflictes lingüístics. Us sona?

Castells

Això de fer castells humans és una tradició molt catalana. A mi, la veritat, em faria una mica de cosa pujar allà dalt. Sembla estrany que no hi hagi accidents greus, com aquella nena que va morir no fa gaire, més sovint, oi? Arrel d' aquella mort ara les anxanetes i els acotxadors estan obligats/ades a dur casc, mesura que uns consideren innecessària, i altres insuficient.
Primer de tot, un casteller és cadascun dels homes, les dones, els nois i les noies que fan els castells. Les parts d' aquests castells humans són de base cap a dalt:

• La pinya. El munt de gent que sosté la base.
• El folre. Damunt de la pinya, actuen de contrafort.
• Les manilles. Estan situats sobre el folre, al nivell dels terços, i ajuden a subjectar als quarts.
• El pilar. La figura formada per un sol xiquet a cada nivell.

Llengües fora del nostre petit país

Anem a parlar una mica sobre les llengües dels estats veïns:
A França no és que tinguin pocs idiomes, és que per als que només parlen francès, doncs només existeix aquesta llengüa. L' Hexàgon és un dels pocs Estats europeus que es nega a signar la Carta europea de les llengües minoritàries. Els parlants del català, el bretó, el cors, l' occità, el basc i l' alsacià no ho tenen d' allò que se'n diu molt fàcil per a rebre una educació en alguna d' aquestes llengües: en les escoles i instituts públics tan sols hi ha la opció d' aprendre'n alguna com a segona llengua optativa, i només institucions privades les utilitzen com a llengües vehiculars.
A Espanya també hi ha polèmica sobre els idiomes. Però millor no començar amb el tema. Massa opinions i massa manipulació política. El que és veritat és que la llengua més parlada és l' espanyol, o castellà, trobo que el segon nom el defineix millor. I després hi ha el català, amb les seves variants de València i les Illes Balears, el gallec, que es parla a Galícia i a zones de Lleó i Zamora, l' euskera, al País Vasc i a Navarra, i l' occità que es parla a la Vall d' Aran, és a dir, l' aranés. A més, també hi ha el caló, l' idioma dels gitanos.
Com a curiositat dic que a l' entrada d' Espanya a la Viquipèdia (versió catalana) no hi ha cap capítol sobre "Llengües". Pff...
I a Itàlia resulta que s' hi parla italià des de no fa gaire. A l' any 1861 només el parlava un 3% de la població. A partir de la reunificació italiana es va establir l' italià, encara que no va ser completament difós fins al 1960. Els grups de parla minoritària són petits. El més notori és l' alemany (ells en diuen "tedesco") al sud de Tirol, i l' eslau al voltant de Trieste. Però també hi ha altres idiomes "parcialment" oficials, com el francès a la Vall d' Aosta, i el sard, el català, el friülès i el ladi a les muntanyes Dolomites. I moltes més.

L' esperanto

L' esperanto és una llengua "artificial" (com el Klingon d' Star Trek, però amb finalitats més serioses) creada pel metge polonès Ludwik Lejzer Zamenhof. La seva idea era idear una llengua mitjançant la qual es poguessin comunicar persones que parlessin diferents llengües. Va treballar-hi durant una dècada, i el 1887 va publicar el seu projecte en el llibre anomenat Lingvo Internacia (Llengua Internacional), sota el pseudònim de Doktoro Esperanto ("Doctor Esperançat", "Doctor que espera"), d' on prové el nom que després es va donar a la nova llengua.
Com a llengua, l' esperanto té una estructura aglutinant. El vocabulari conté paraules de diferents idiomes, la majoria europeus, però també d' altres internacionals, com el japonès. L' alfabet que utilitza és una versió modificada de l' alfabet llatí, que inclou sis lletres amb un diacrític (ĉ, ĝ, ĥ, ĵ, ŝ i ŭ) i n' exclou quatre (q, w, x i y) que només s' utilitzen en noms estrangers no assimilats.
Cap país ha adoptat l' esperanto com a llengua oficial, però s' estima que l' utilitzen unes 2.000.000 persones per comunicar-se internacionalment, i es pot estudiar en alguns estats.

P.S.: Si fos per mi hauria publicat això ahir. Però Internet no para de deixar-me a l' estacada quan menys oportú és, així que només vaig poder publicar el tema de les Llengües ahir a les tantes de la nit, i estic aprofitant que en aquest moment això funciona per escriure.

Llengües

A Catalunya es parlen més de 200 llengües diferents a més del català i del castellà. A Palau també s' hi parlen unes quantes, i a falta d' estadístiques, podem suposar més o menys quines són: el català, per suposat, encara que al nostre poble no sigui especialment popular, el castellà, el que més es fa servir per a comunicar-se aquí, o això sembla; l' anglès, que es fa servir més que res per a negocis i per entendre's amb parlants d' altres llengües, ja que d' immigrants anglesos o americans no n' hi ha gaires aquí. Parlant d' immigrants, arrel d' ells aquí es parlen també llengües tan diverses com l' àrab, el polonès, el xinès el romanès, l' ucrainès... O dialectes del castellà provinents de sudamèrica.
En conjunt, segur que al nostre poble s' hi parlen més llengües de les que ens pensem. Potser hauríem de tenir-les més en compte, no?

Prooou!!!

Quin dels dos és millor?
En tot cas, millor a càmera ràpida!!

Les poetesses occitanes

Les trobairitz eren dones occitanes, coneixedores de música i lletra, que es dedicaven a cantar, explicant els seus amors amb gran atreviment i cortesia. Eren el femení dels trobadors, un exemple d' igualtat de gènere a l' Edat Mitjana.
Malgrat aquesta igualtat, hi ha molt poques trobairitz conegudes, i de fet el nom "trobairitz" ens resulta estrany, mentre que sabem què significa la paraula "trobador".

Carpe Diem

És una expressió llatina, que significa "aprofita el dia".
S' utilitza per dir que s' ha de viure el moment, el que en aquell moment és al nostre avast, aprofitar les nostres possibilitats del present sense esperar al futur.

Carpe Diem.

Poesia

Al llavi una flor i l'espasa ferma

Si en saps el pler no estalviïs el bes
que el goig d'amar no comporta mesura.
Deixa't besar, i tu besa després
que és sempre als llavis que l'amor perdura.


***

Visca Catalunya lliure!! Mori la burra Espanya gran!
Visca la virilitat dels irlandesos!
Abaix la diplomàcia de "La lliga"! Morin els butiflers!
Visca el futurisme internacional

***

La llibertat no és cara per escassa, sinó escassa perquè s'ha de guanyar.

Joan Salvat-Papasseit

Time is running out

I think I'm drowning
Asphyxiated
I want to break the spell
That you've created

You're something beautiful
A contradiction
I wanna play the game
I want the friction

You will be the death of me, yeah
You will be the death of me

Bury it
I won't let you bury it
I won't let you smother it
I won't let you murder it

Our time is running out
Our time is running out
You can't push it underground
You can't stop it screaming out

I wanted freedom
Bound and restricted
I tried to give you up
But I'm addicted

Now that you know I'm trapped
Sense of elation
You'd never dream of
breaking this fixation

You will squeeze the life out of me

Bury it
I won't let you bury it
I won't let you smother it
I won't let you murder it

Our time is running out
Our time is running out
You can't push it underground
You can't stop it screaming out
How did we come to this?
Oh

You will suck the life out of me

Bury it
I won't let you bury it
I won't let you smother it
I won't let you murder it

Our time is running out
Our time is running out
You can't push it underground
You can't stop it screaming out
How did we come to this?
Oh

Bon aaany!! (amb retard)
Poso aquesta entrada el dia 15 perquè fins ara no tenia res per posar que fos "interessant". Però avui hem de posar uns quants enllaços de webs, i fer la mini redacció que estic escribint sobre com ens ho hem fet per aconseguir el miracle de posar enllaços al bloc.
Un cop ho saps, és ridículament senzill (senzill = el contrari del que és utilitzar el html):

1. Vas a la plantilla del blog, concretament a elements de la pàgina. O sigui, si estàs veient el blog, a "personalitza-la".

2. Als quadradets de la banda dreta (o esquerra, en el seu defecte, hi ha plantilles que les entrades estan al mig i a banda i banda i ha la informació, però bé, això és una altra història per ser contada en un altra ocasió...) cliques "afegir un element de pàgina".

3. Tries el que posa "llista d' enllaços".

4. Poses un títol a la llista d' enllaços.

5. Et dediques a posar els enllaços: primer la url (www.google.com, per ex., tenint en compte que http:// ja està posat) i després el nom de l' enllaç (Google, per ex.).

6. Deses la finestreta on has posat els enllaços.

7. Deses els elements de pàgina. Ja ho tens. Per comprovar si t' ha sortit, clica "mostra el bloc"

Em sembla que ho he deixat bastant ben explicat, encara que una mica llarg...

PD: Felicitats Anna!!