Josep Maria Espinàs i Massip

Vida

Va néixer a Barcelona el 1927. Fins el 1945, any en que va entrar a la Facultat de Dret, va estudiar als Escolapis. Als vuit anys ja escrivia versos, i als quinze, novel•les. Però no era un model d’intel•lectual introvertit, sinó al contrari, un noi sociable i esportista.

A la Universitat es va trobar que catalanistes, monàrquics i catòlics liberals eren perseguits per una mena de policia política dins del centre, la SEU, que fins i tot tenia una saleta per torturar aquells estudiants que tenia fitxats. A l’escriptor, que no tenia cap filiació política, fins i tot el van apallissar una vegada al pati tan sols per ser amic de Folch i Camarassa. Aquella situació va decidir la seva ideologia política, enfrontada, naturalment, amb aquells que havien exercit la repressió.

El 1949 es va llicenciar en Dret i va obtenir el premi Guimerà pel seu primer article. El 1954 va publicar la seva primera novel•la, Com ganivets o flames (1954), que va guanyar el premi Joanot Martorell i va donar reconeixement a l'autor en un temps d’hegemonia de la poesia. El 1955 va deixar d’exercir d’advocat i va entrar a l’editorial Destino, per continuar escrivint novel•les molt ben acollides pel públic.

El 1960 va ser un dels membres fundadors dels Setze Jutges, el grup principal del moviment de la Nova Cançó. A partir de 1990 comença a publicar la seva Obra Completa amb l’editorial La Campana, de la qual es cofundador.

El 2007 va ser nomenat membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.


Obra

Josep Maria Espinàs és principalment conegut per la seva narrativa de perspectiva realista, els seus articles i les seves cròniques de viatges, però també ha cultivat la poesia (tant musicada com no), l’assaig, les memòries, la cançó i també el teatre.

Pel que fa a les seves novel•les, les més importants són:

- Com ganivets o flames (1954) – Premi Joanot Martorell
- Combat de nit (1959)
- L’últim replà (1962) – Premi Sant Jordi 1961
- El teu nom és Olga (1986) – emotives cartes dirigides a la seva filla amb síndrome de Down, és un dels seus títols més traduïts

En quant a narracions breus, destaca l’antologia Varietés (1959).

Gran part de la seva obra consisteix en una llarga sèrie de cròniques de les seves excursions a peu, que es va iniciar el 1957 amb Viatge al Pirineu de Lleida i que va seguir al llarg de 50 anys.

De la seva producció poètica en tenim exemples a Antologia Poètica Universitària (1949) i cal dir que És perillós fer-se esperar (1958), la seva única peça teatral, va ser adaptada cinematogràficament en la pel·lícula Distrito quinto (1961).

Respecte a la seva vessant musical, apart de l’activitat amb Setze Jutges, Espinàs va enregistrar diversos àlbums amb cançons pròpies, adaptacions de Georges Brassens i cançons infantils.

Com a periodista, ha conduït diversos programes d’entrevistes i reportatges a la televisió com Identitats, a DCO i a Tv3, i Senyals, al 33, i va estar escrivint una columna diària (“A la vora de...”) a l’Avui des del primer número que es va imprimir, el 1976, fins el 1999, any en que es va passar a El Periòdico amb la columna d’opinió “Petit Observatori”. Els articles d’Espinàs, amens i diversos en temàtica, han guanyat nombrosos premis, com el Ciutat de Barcelona de Periodisme el 1983 i el Premi Nacional de Cultura en la modalitat de periodisme escrit el 1995.

El 2001 va publicar un llibre d’anotacions autobiogràfiques: Temps Afegit.


Va ser guardonat pel conjunt de la seva obra l’any 2002 amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i la Medalla d’Or al Mèrit Cultural de l’Ajuntament de Barcelona.

Els seus títols han estat traduïts a l'alemany, l'anglès, el castellà, l’èuscar, el francès, l'hebreu, l'italià, el japonès, el neerlandès, el portuguès i el txec.